lunes, abril 29, 2013

¿Porqué Catalunya era más anarquista y Castilla más comunista?

Como también era más anarquista Andalucía y algunos explican el mayor sentimiento anarquista catalán en el hecho que su masa obrera ya estaba formada por muchos emigrantes de zonas rurales españolas. Y también porqué los catalanes son menos disciplinados, doctrinariamente, que los castellanos a los que les va mejor el unipensamiento marxista.

Pero también porqué el centro de mando comunista, el Partido Comunista de España,  tenía su sede en Madrid y estaba formado por funcionarios, igual que funcionarios eran la mayoría de  sus militantes. Sin el sentido obrero necesario para la instalación del comunismo-marxista: el proletariado industrial.

Y algunas de las pautas las daba el dirigente trotskista (politico y traductor) Andreu Nin, asesinado cerca de Madrid en 1937 por agentes comunista rusos con el beneplácito de las autoridades españolas, en el artículo que publicó en 1928 y que reproduzco gracias a la labor de búsqueda del catedrático J.M. Casasús.

Coronel Von Rohaut
Les arrels de l'anarquisme a Catalunya
Al·ludint els progressos del bakunisme a Espanya, deia Marx cap allà als anys 70 o 71 que això no tenia res de sorprenent, puix "a Espanya hi ha més capellans que obrers". Marx evidentment exagera la nota, però amb aquestes paraules es proposa únicament posar de manifest l'absència, en el nostre país, d'un gran proletariat industrial, base indispensable del socialisme. És un fet que l'anarquisme no ha tingut una influència més que en els països d'escàs desenvolupament industrial. Cercar-ne l'explicació en el caràcter nacional, la psicologia, etcètera, és pura abstracció.

Que la massa dels obrers immigrants, procedents de les províncies agràries espanyoles, ha constituït a Barcelona un terreny abonat per a l'anarquisme, està fora de tot dubte; però és un error creure que és aquesta emigració la que ha determinat l'exercici de l'hegemonia del moviment per l'anarquisme. És l'estructura econòmica del país la que dóna el to. Si la indústria catalana fos puixant i concentrada, absorbiria aquesta mà d'obra no qualificada.

L'anarquisme català ha estat, en gran part, un càstig pels pecats oportunistes del socialisme espanyol: la tara original del partit socialista ha consistit en tenir el seu centre a Madrid, capital burocràtica, sense proletariat industrial, allunyada del tot dels grans moviments obrers. Una dada interessant a retenir és que el partit socialista fou principalment fundat i ha estat gairebé sempre dirigit per elements de l'"Arte de Imprimir", i és cosa sabuda que els tipògrafs són generalment elements conservadors en el moviment obrer. Aquesta aristocràcia obrera ha donat el to al partit. Per totes aquestes circumstàncies, el partit, en lloc d'ésser el partit revolucionari de la classe obrera, ha esdevingut el partit representant els interessos de la petita burgesia liberal.

Si a Espanya hagués existit un partit com el partit bolxevic, la influència de l'anarquisme hauria estat molt menys considerable. Sortosament, el socialisme marxista, befat, mistificat, trepitjat pels representants a Espanya de la II Internacional, té els seus hereus i, tard o d'hora, es faran inevitablement sentir. 

1 comentario:

interbar dijo...

Parece, mi coronel, que a Nin se le olvida la fuerte implantación del PSOE en Vizcaya, de la mano de Facundo Perezagua y Tomás Meabe.