viernes, diciembre 10, 2010

La "Brunete" funcionarial

Hace poco me refería yo aquí mismo a que el Golpe de Estado del 23 de Febrero había triunfado, en realidad, ya que sus postulados se estaban aplicando.

Y que del "Estatut" catalán no había quedado nada ya que el Estado había recuperado o se había negado a conceder transferencias importantes o a modificar su política centralista en ellas: puertos, aeropuertos, autovías y ferrocarriles radiales, etc. No solo su financiación, si no su propiedad y poder decisorio. Y que había aprovechado la negociación (sic) del nuevo Estatut, para acabar el derribo del Estado de las Autonomías.

Ahora, un amigo me envía el siguiente texto que, a pesar de su largo, no me resisto a transcribir, pues aporta más datos y precisiones:

"La Brunete “strikes again”

"El 23 de febrer del 1981 el Rei ja va demostrar de què anava la cosa en convocar tots els partits polítics a pactar la sortida d’aquell cop d’estat, amb l’exclusió dels partits nacionalistes de Catalunya i Euskadi"

Francesc Sanuy

"El president Pujol va declarar, en resposta a l’última agressió del poder central contra l’autogovern de Catalunya (la relativa a la suspensió cautelar del caràcter preferent de la llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona i a una Diputació), que ell no havia demanat mai una reforma de l’Estatut, perquè estava convençut que si el tocàvem la cosa acabaria pitjor. Segur que, amb la seva clarividència, s’havia adonat que hi havia en marxa una ofensiva per terra, mar i aire i per tots els azimuts (que és com ho hauria dit el General de Gaulle) i que, en qualsevol renegociació hi perdríem bous i esquelles. Com també és cert que es va comprometre amb J.Mª Aznar, això sí, amb bones contrapartides de peix al cove, a no demanar la millora o la recuperació de l’Estatut inicialment pactat. Però, en tot cas, queda clar que l’autonomia de Catalunya només va durar del 8 de maig del 1980 fins al 23 de febrer del 1981.


Immediatament després d’aquella irrupció de la Brunete (la divisió cuirassada dels carros de combat de l’exèrcit espanyol), el Rei ja va demostrar de què anava la cosa en convocar tots els partits polítics a pactar la sortida d’aquell cop d’estat, amb l’exclusió dels partits nacionalistes de Catalunya i Euskadi. Ja es veia a venir, per tant, que la reunió d’emergència es feia contra els dos grans absents i, naturalment, d’allà en va sortir la primera gran retallada de l’Estatut perpetrada amb la LOAPA, una llei que, tot i que va ser parcialment rebutjada pel Tribunal Constitucional, ja es va carregar tota l’arquitectura de l’autogovern a fi de reduir-los a una simple descentralització de model corporació local o Diputació, com a màxim. Envalentits per aquest gir copernicà, els alts funcionaris-mandarins de l’administració central de l’estat van posar en marxa el “lobby” Asociación Española de Administración pública que agrupava llavors els qui negociaven els traspassos a les autonomies i van decidir de publicar un llibre sobre els perills funcionals del nou model d’Estat.

Els denunciants-privilegiats, administradors d’un centralisme brutal, es va constituir com a col•lectiu “Javier de Burgos”, en evocació del creador de les províncies i, va publicar al 1983 el llibre “España: por un Estado federal” on ja s’establien les bases brutalment restrictives d’unes autonomies que, d’acord amb aquells principis, han quedat en grau de temptativa frustrada. Amb pròleg d’Alejandro Muñoz Alonso i epíleg de Jorge de Esteban, protesten contra l’esment de la Constitució de “tots els pobles d’Espanya”, contra la impossibilitat de impedir que una comunitat es declari nació i contra el Fons de Compensació Interterritorial que era insuficient per a redistribuir el resultat de la pressió tributaria de forma “solidària”. Ja em diran que tenen a veure totes aquestes qüestions amb el bon servei que ha de prestar la funció pública. Tanmateix, alguns simpatitzants d’aquest col•lectiu, com ara el secretari d’estat Palao, han aconseguit els seus propòsits i Palao, en concret, que el Port de Barcelona que, fins i tot, durant el franquisme ja era autònom, ara sigui una dependència del ministeri de Foment o que AENA s’hagi quedat la gestió de l’aeroport de Barcelona contra els interessos generals i a favor de Iberia i les companyies constructores que es moquen amb El Prat i després de reduir-lo a un “low cost” sense vols transoceànics, el llencen com un kleenex usat.

Van ser funcionaris com aquests els qui amb deslleialtat manifesta i, abusant del seu coneixement dels temes, van enganyar els nostres ingenus negociadors inexperts. Van actuar com a trilers i van amagar les potestats que corresponien als traspassos de competències. Van aixecar la camisa dels nous responsables pel que fa a les valoracions. Van anorrear la noció de competència exclusiva, que vol dir excloent. Van vulnerar totes les facultats amb les lleis de bases a la planificació general de l’economia i els partits majoritaris al Congrés dels Diputats els van seguir un joc que ens ha conduït a un atzucac i a la gravíssima estafa i a la immensa presa de pel de trencar un solemne pacte d’estat mitjançant les onades successives de Brunetes que se salten les regles de la democràcia a fi de que tot torni a ser igual que abans. Si tenen paciència, en una propera ocasió podria referir-me a les Brunetes mediàtiques i judicials i a moltes d’altres que des del Banc d’Espanya al Defensor del Pueblo estan rabiosament activades."

Como he dejado dicho en distintas ocasiones, mientras el poder central esté en manos del Cuerpo de Altos Funcionarios del Estado, ni con negociaciones políticas con los distintos partidos que se sucedan en el gobierno de España, jamás conseguiremos nada. De todos es sabido que un alto funcionario dinamitó, no ha mucho, el traspaso del Prat, acordado con Zapatero. Solo con la independencia de Catalunya de España y la creación de un Estado Soberano Catalán, podremos alcanzar nuestra plenitud política y nacional así como economica y de bienestar humano y social.

Coronel Von Rohaut

2 comentarios:

interbar dijo...

Mi coronel no sabemos los postulados del golpe, sabemos que este no triunfó gracias a Tejero que no quiso la solución Armada que era lo que por lo visto tenía que ser, la solución De Gaulle que subió al poder en Francia tras Indochina y Argelia. Hablan de los efectos del 23 F pero ya ha pasado mucho tiempo, el miedo que podía haber se ha disipado la LOAPA fue detenida por el Tribunal Constitucional con gran contento de PNV y CIU. Tenemos el Estado más descentralizado de Europa. En relación con los funcionarios hay que decir que en los comienzos del Estado de las Autonomías y como había que crear una administración nueva llevaron a las autonomías funcionarios del Estado para montar el tinglado, los llamados patas negras, hoy día ya no están porque o se han retirado o han vuelto al Estado o los han destinado a puestos irrelevantes. El problema de las autonomías es la entrada en la CEE que dio al Estado la posibilidad de transponer directivas europeas de competencias autonómicas, las comunidades autónomas llevaron al Tribunal Constitucional esta cuestión y este dio la razón al Estado, las CCAA no hicieron sangre y han ido pactando con el Estado la presencia en las comisiones que marcan la posición comun española en la CEE.

Coronel Von Rohaut dijo...

No deseo polemizar pero esta visión, tan seráfica, es errónea y sesgada. La LOAPA, anulada por el Supremo, se ha ido aplicando con leyes parciales. La devolución de transferencias ya realizadas no fué por imposición de Bruselas; ninguna directiva europea dice que los puertos tengan que depender del estado central, ni siquiera del estado pues en muchos países son organismos privados y, por descontado, autonomos. El de Barcelona, transferido, ha regresado al Estado (Fomento) "por cojones centralistas".
Y no quiero seguir pues ya en muchos otros "posts" anteriores he tratado el tema de forma bastante exhaustiva.
Para España, 17 autonomías es demasiado, una burrada. Pero para Catalunya es imprescindible, ya, la independencia.